Avui dijous 6 de Maig el Regne Unit escull els parlamentaris que representaran els britànics durant els propers cinc anys. Per primera vegada en molts anys, la cursa no serà de dos cavalls (Conservadors i Laboristes) sinó de tres, a causa del carisma del líder dels Liberal Demòcrates Nick Clegg. La popularitat de Clegg ha augmentat espectacularment gràcies a la seva eloqüència i brillantor durant els tres debats televisius que hi ha hagut durant la campanya electoral. Els debats s'han centrat fonamentalment en issues com la immigració, l'economia i el sector públic, la reducció d'impostos, i en menor mesura la Unió Europea.

Aquests debats, i les eleccions al parlament de Westminster en general, es veuen des d'una certa llunyania des d'Irlanda del Nord, fins i tot per part dels partits unionistes. Múltiples factors expliquen la desafecció dels Nord-Irlandesos respecte a les eleccions britàniques. En primer lloc, cal tenir en compte que els sis comtats del Nord d'Irlanda tenen un pes gairebé insignificant en el conjunt del Regne Unit ja que representen menys del 3% dels electors i, també, menys del 3% dels parlamentaris (18 de 646).

D'altra banda, els ciutadans d'aquesta província britànica no poden votar ni el Partit Laborista de Gordon Brown, ni els Lib-Dem de Nick Clegg, atès que aquests partits no es presenten a Irlanda del Nord. La situació és prou diferent a altres territoris que conformen el Regne, com Escòcia o Gal.les, on ambdós partits no només es presenten sinó que a més obtenen uns bons resultats. Aquest motiu és, doncs, clau per entendre l'alienació política dels Nord-Irlandesos. L'alienació es veu incrementada pel fet que ni Brown ni Clegg, que han viatjat fins als comtats més recòndits d'Anglaterra, Gal.les i Escòcia, no hagin posat un peu a Irlanda del Nord durant la campanya.David Cameron ha estat l'únic candidat que ha desembarcat a Belfast, tot i que la seva estada va durar poc més de dues hores.

De fet, el partit Conservador és l'únic dels grans partits britànics que s'ha presentat històricament a l'Ulster, malgrat que sempre han obtingut uns resultats simbòlics i mai no han aconseguit representació. En aquestes eleccions, però, els Conservatives han optat per coal.ligar-se, per primera vegada, amb els Unionistes moderats de l'UUP. Aquesta coalició ha estat durament criticada per part del DUP, l'altre gran partit unionista, que ha acusat els unionistes moderats d'haver-se convertit en una sucursal dels Tories. L'aliança entre ambdós partits també ha estat mal vista per membres del propi UUP que, tal i com va fer Sylvia Hermon (l'única diputada que tenia el partit a Westminster), han abandonat el partit en protesta per la coalició amb els Conservadors.  

Una altra de les grans diferències entre la campanya a Irlanda del Nord i la resta de territoris britànics han estat les qüestions que s'han tractat durant els debats polítics. En efecte, a Irlanda del Nord l'afer més important no ha estat ni l'economia, ni la immigració ni l'encaix del Regne Unit a la UE, sinó la possibilitat que l'exèrcit britànic torni a patrullar els carrers de l'Ulster per tal de controlar la creixent amenaça dels dissidents republicans, que darrerament han intensificat la seva campanya d'atemptats. Com era d'esperar, els dos partits unionistes hi estaven d'acord, mentre que els dos nacionalistes irlandesos, el SDLP i el Sinn Féin, s'hi oposaven rotundament, adduint que el retorn dels soldats britànics podria posar en perill el procés de pau i jugaria a favor dels interessos dels dissidents.

Per tant, les qüestions d'alta sensibilitat a Irlanda del Nord continuen provocant divisions i tensions entre unionistes i nacionalistes irlandesos. Val a dir que aquestes divisions inherents a la política d'Irlanda del Nord no tenen res a veure amb les prioritats de cap dels tres partits que pugnen per aconseguir l'hegemonia al parlament de Westminster.Finalment, la desafecció també s'explica pel fet que un percentatge important de l'electorat d'Irlanda del Nord, els nacionalistes irlandesos, no percep, aquestes eleccions com les seves eleccions. Així, resulta paradoxal que el que podria ser el principal partit a l'Ulster segons algunes enquestes, el Sinn Féin, no prendrà possessió dels seus seients a Westminster perquè no reconeixen el parlament de Londres com a propi.

Les portades dels principals rotatius a Irlanda del Nord d'ahir dimecres, és a dir, del que es coneix a Catalunya com la ‘jornada de reflexió', resulten significatives per tal d'explicar la percepció de llunyania de les eleccions britàniques a Irlanda del Nord. Mentre que els principals diaris anglesos se centraven, com és lògic, assumptes relacionats amb els candidats, la premsa de Belfast destacava noves restriccions de vols a causa del volcà islandès, i l'atemptat dels dissidents republicans a una comissaria de la policia Nord-Irlandesa, deixant les notícies sobre les eleccions en un segon terme. Sembla doncs que les eleccions d'avui, al Nord d'Irlanda, no són una prioritat, però tampoc el Nord d'Irlanda és una prioritat en aquestes eleccions.